Mirant de posar títol a una sèrie d’articles que vull anar fent sobre temes que em suscitin interès, m’ha sortit aquest. No és gens original, però anirà prou bé per al propòsit que tinc: tocar temes dispersos sense temàtica específica. Tindran una orientació força diferent de la sèrie que vaig fer entre 2003 i maig de 2007 amb el títol genèric de Qüestions d’Urbanisme. Del resultat d’aquella col·laboració en va sortir el llibre “Tots els colors de l’Escala” que vaig presentar per Sant Jordi i que va ser tota una experiència personal.
Un títol que s’ha utilitzat molt. Ja el va fer servir el Baró de Maldà (Barcelona, 1746-1819) en els seus escrits aplegats en una seixantena de volums i que tenia el curiós i llarguíssim títol: Calaix de sastre en què s’explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran les dels demés anys esdevenidors per divertiment de l’autor i de sos oients, annexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres. La immensa obra del baró és una crònica de la vida quotidiana de Barcelona on hi surt de tot: oficis, sermons, festes de Carnaval, commemoracions reials, processons, notícia de vaixells que arriben al port, pestes, nous edificis, etc. Això és un calaix de sastre.
TEATRE AMATEUR. Enguany també els grups de teatre del CER i del Casal de Jubilats han fet les seves respectives representacions. La del Casal tenia el suggerent títol de “Ens ha caigut la sogra” i la del grup del CER, “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”. Ambdues obres cal situar-les en el context de comèdies d’embolics. Hi ha equívocs, situacions absurdes i “gags” a desdir. Les conductes aparentment normals es vulneren una i altra vegada. Les normes de comportament, els valors morals que imperen en la societat es transgredeixen per interessos espuris. En fi, són cròniques sobre la condició humana, on l’egoisme i l’interès desmesurat pels diners marquen les conductes dels protagonistes.
Convé un any més felicitar els actors i les actrius que s’han esforçat per presentar-nos uns treballs tan dignes, que requereixen esforç i dedicació. L’agraïment, especialment al director, Jordi Piqué, per la tria de les obres i pel resultat obtingut que ve avalat per l’extraordinària acollida que tenen les representacions. Domini del guió en tots els actors, “descobriment” d’alguns valors entre els actors d’una i altra obra i algunes perles que et fan reconciliar amb l’humor més innocent i directe: el “Cha-cha-chá” ballat per Carme Coll i Josep Vilabrú a l’inici de l’obra de les maletes el vaig trobar sublim.
Article publicat a l'Escalenc.
